Presentació del restaurant Negrefum

(Text d'Albert Tubau i García)

Des dels inicis de Pirelli a Vilanova i la Geltrú, l´any 1902, l´empresa es dedicà a la fabricació de cables elèctrics aïllats. Eren, generalment cables per telegrafia i, posteriorment, cables per transport d´energia i cables subterranis. En aquella època, la pràctica totalitat dels cables s´aïllaven amb components derivats del cautxú natural, la “goma”. Amb el temps – a partir dels anys seixanta del segle XX - la goma sintètica aniria substituïnt el cautxú natural amb poca resistència mecànica per a usos industrials.  Aquell primer làtex lletós extret de l´arbre era sotmes a trituració i diferents tractaments posteriors.
En qualsevol cas, la goma sempre ha necessitat d´una colla d´elements i material addicionals,...

Continuar llegint >>

... a efectes de conferir-li les propietats adequades per industrialitzar-lo ,i que els productes derivats tinguin les característiques esperades. Un d´aquests additius habituals ha estat el negre fum o negre de fum, utilitzat per endurir o reforçar la goma i per protegir el producte final dels raigs ultraviolats del sol. Això s´ha aplicat als cables elèctrics, però també al cautxú o goma per fer pneumàtics, juntes de goma dels automòbils i tota mena de productes variats. D´aquí prové, el característic color negre de bona part dels components de goma. El  negre de carbó es un producte que  s´obté de la crema de hidrocarburs o derivats del petroli, aconseguint un carboni molt pur.

El negre fum és un tipus de negre de carbó semblant al sutge. Aquest negre fum, també conegut com negre de fum o fum gastat, s´utilitza , com ja hem dit, per incrementar la resistència mecànica de les gomes o cautxús , per protegir dels raigs del sol i altres agents atmosfèrics que envelleixen extraordinàriament i prematúrament tots aquells elements que estiguin a l´intempèrie i, alhora,  dòna opacitat al producte final. No oblidem que la goma ,sigui natural (d´orígen vegetal) o sintètica (derivat del petroli), és un compost orgànic i, per tant, molt susceptible  de degradació per part dels gents atmosfèrics. L´acció del sol decolora i envelleix la goma si no té negre fum.

El negre fum es una pols de carboni pur molt fina i volàtil , que fa que treballar amb ell sigui especialment desagradable, per la seva capacitat d´embrutar l´entorn.. De sempre, s´ha intentat que el seu transport, magatzematge i manipulació es faci de forma separada de la resta de processos. De fa temps es recorda que el negre fum arribava a Vilanova i la Geltrú en tren ,i des de l´estació fins a la fàbrica es transportava en carros-plataforma estirats per cavalls perxerons.

En relació al que hem esmentat, hom recorda que durant molts anys el negre fum destinat a la fabricació dels cables de Pirelli es guardava en un magatzem dedicat en exclusiva a  aquesta funció  que l´empresa tenía al carrer Immaculada, just a tocar de l´esglèsia de mar. El transport des del magatzem fins la fàbrica deixava un rastre en forma de reguerots de negre fum que marcaven els carrers de l´itinerari per desesperació de veïns i vianants. El negre fum anava a la secció de fabricació de mescles de goma – el Banbury - on s´integrava a la resta d´ingredients per aconseguir llenques o tires de goma adequades per ser aplicades com aïllament dels cables elèctrics. A la darrera etapa de Pirelli a les velles instal·lacions de baixamar, tant  el que fou la línea de fabricació de mescles de goma ,com el principal centre de producció  “Conductors”, ja feia uns anys que havien deixat de treballar. Els polietilens i altres materials de darrera generació han anat substituïnt progressivament les “gomes”. Aquells vells espais són els que actualment ocupen la nova plaça de la Mediterrània i zones adjacents. Els obrers amb granota blava anaven sovint ben emmascarats de negre fum. El “mono del Pirelli” ha estat molts anys element indissociable del nostre carnaval, recurs infinit i protagonista de moltes nits de mascarots i, perquè no dir-ho, una icona intergeneracional escampada per balcons i terrats assecant-se al vent, just abans de tornar a la feina. Potser es ben cert que el  fum negre no sempre ha tingut bona premsa. Ben diferent del fum blanc. El fum blanc , vegi´s  “fumata blanca”, ha esdevingut una metàfora indiscutible d´esperances i bones notícies. Però això, no sempre ha estat així. Al llarg del segle XIX – d´això en fa quatre díes – el fum negre era símbol de progrès i modernitat. La prosperitat la marcaven el fumejar de les xemeneies de les fàbriques de la vila: de la fàbrica de la rambla, la fàbrica de mar, cal Ganeta, la Pirelli i tantes altres; o també el fumejar de les locomotores de vapor que ara fa poc més de cent vint-i-cinc anys van contribuir a reforçar la posició  de la nostra ciutat. 

El fum negre sorgit de tota mena de xemeneies esdevingué un símbol incontestable de la nostra particular revolució industrial. El negre fum protegeix de la llum, la llum de la nostra Mediterrània, la llum intensa i tant característica de la nostra terra. El negre i el fum com a combinació singular per a protegir i per donar resistència i força. Avui, la plaça de la Mediterrània s´obre pas com a icona d´un nou barri , conquerint els vells dominis del negre fum. Un escenari renovat i ple de llum que no oblida activitats pretèrites , reptes i lluites dels nostres avantpassats. Já no hi són les xemeneies de la Pirelli, o de la fàbrica de mar a llevant; però el xiular del tren a la banda de muntanya encara ens recordarà èpoques pretèrites que contribuïren a fer la ciutat que hem heretat. El blau de mar i de cel s´ha imposat finalment al blau de les granotes de treball, i el negre suau de la nit mediterrània s´ha imposat al negre fum i altres negrituds de l´activitat industrial .

Avui, el negre de fum, convertit ara en pols de nit, es vol retrobar amb els vells escenaris en homenatge a un temps, una època i uns homes i dones pels que res fou fàcil. Un paisatge ocult que encara avui perviu projectat en una dimensió temporal desitjada i prohibida. La catenària, el banbury, els mescladors, la trefila del plom, el negre fum … ,i una imponent desfilada de personatges que han escampat per aquests espais les seves històries laborals i particulars.